Redirecció

divendres, 16 de gener de 2009

La noia d'ahir




L'arquitectura de la memòria és una ciència efímera. Mai saps per quina cantonada et xutaran un record i marcarà gol en aquesta consciència fina com el paper de fumar. Remenant un calaix em vaig trobar dos contes, el primer dels quals tenia més faltes que lletres ben ajuntades i un plec de dibuixos d'homes i dones de dos caps i cinc ulls. Però no tot eren mutants. L'altre data del meu cinquè d'EGB i tracta sobre una nena lletja, que duu ferros a les dents i convenç a altres nenes que es posin aparells per arreglar-se la dentadura i que no facin cas als nens i nenes que les insulten. No sabia si riure o plorar, ni què dir a aquesta jo del passat que es vestia de Superman i feia de la seva causa una lluita a exportar. La jo que sóc ara dedica el seu temps a altres temes i s'havia oblidat d'aquella allau de persones acomplexades de les seves molars mal col·locades -ara orfes d'una divinitat local que va penjar els hàbits just després de la seva estrena- i dels guerrers del mal que tiraven dards al front de la protagonista. Només vaig salvar a una persona, que vivia dins de les vinyetes pintades de colors estridents del meu quadern d'exercicis. Jo volia ser un superguerrer i salvar a les nenes marginades de dotze anys i me n'havia oblidat. Coses de l'arquitectura de la memòria, que sovint deixa a l'habitació dels mals endreços aquelles metes que no hauriem d'oblidar.

6 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

l'arquitectura de la memòria... m'ha agradat molt!

Jo Mateixa ha dit...

Ai nineta, quin post més bonic, m'he emocionant llegint aquests records teus.

Aixi que un super guerrer per salvar a les nenes marginades....sort que et vas saber salvar a tu mateixa per que saps que, no et veig amb les calcetes per sobre els texans i volant amb una capa....no, definitivament no t'hi veig :-P

Un petonas inmens guapissima!!!!

Toni Ibañez ha dit...

collons quin canvi de look!!!! pensava que m'havia equivocat de casa!

Agnès ha dit...

Encara em queden un parell de coses per ajustar, però sí, li hem canviat una mica la cara a Cal Seixanta...

Anònim ha dit...

No deixis mai de lluitar per les causes perdudes i trobar causes perdudes per les que lluitar...

mmmm....m'encanta recordar les paranoies a l'agenda!

Mercè

Agnès ha dit...

Un petó Mercè... m'encanta que et passis per aquí!

Passat simple

Determinants articles