Redirecció

divendres, 9 de gener de 2009

A punt d'anar a veure Klimt



Si tingués pebrots, aprofitaria el dia gris i fred d'avui per caminar pel carrer amb aquella americana de flors que em vaig comprar a Àmsterdam i que mai m'he posat en públic. Compraria totes aquelles pel·lícules que em fan delir de la botiga de música del carrer Fortuny, encara que no hi he entrat mai. Aniria fins la platja i desafiaria a tots els refredats del món, mentre miro les ones com creixen sota la tempesta. Em compraria un bol gegantí de crispetes. Organitzaria una marató amb tots els Toon Toon que deuen voltar pel Youtube.

Et trucaria i et diria com m'agrades. T'explicaria el com i el quan. Em temo que el perquè continuaria sent un misteri.

2 comentaris:

joan ha dit...

Així a punt d'anar cap a Viena?

M'encanta Viena.

Una ciutat amb cafès de somni i de tramvies infinits. I amb les seves orquestrines al Prater i a d'altres racons perduts.

Si no miréssim les pedres, semblaria que no hagués passat mai el segle XX.

Agnès ha dit...

Ja m'agradaria marxar a Viena a veure el senyor Klimt en directe, de moment m'he de conformar amb la versió diferida (en forma de dibuixos preciosos) que hi ha prop de casa...

Passat simple

Determinants articles