Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 9 hores
2 comentaris:
És un joc de miralls o múltiples exposicions "à la Supersampler"?
A mi "aquest senyor" no sé perquè però sempre m'ha cansat. Potser la culpa és d'alguns amics meus que de tant posar els seus dos primers discos... el vaig acabar avorrint per sempre més.
Tot el contrari del què em passa amb el Joan Miquel Oliver.
Es que el senyor Oliver és gairebé nostrusenyor! Jaja... però no et deixis enganyar per la saturació dels primers treballs del Pla i atreveix-te a investigar el que fa. Tot i que no siguis fan, segur que descobreixes perles.
Publica un comentari a l'entrada