Un toll de records surant al bell mig del carrer

Deixaves enrere les llambordes del carrer, carregada amb una maleta de plors, badalls i estrenyements ventriculars. Vas ensopegar amb la casualitat i la maleta es va esclafar contra la vorera, esquinçant el gris insípid de remordiments. Senties algú com reia malèvolament a la cantonada. La teva respiració era cada vegada més ràpida. Al terra, tot de malsendreços esquitxats i, al cap, cap idea per reordenar-los. El carrer es feia cada cop més estret. Senties cedir-te enmig de maons mediocres, tots iguals entre ells,`i no paraves d'amuntegar plecs de tu en aquella caixa marró, ara tan desfassada. Com més treball hi posaves de menys servia.

Ja no calia esforçar-se més, vas pensar. Acompanyada amb el somriure sòrdid que t'enlluernava des del xamfrà et vas asseure, recuperant aire amb dificultat. Des d'aquest punt de vista vas començar a entendre que no podies abraçar tota la càrrega del viatge, que també hi ha opció de llogar entrada a primera fila de la pròpia allau. I vas esperar. Quan per fi et vas tornar a llevar, tot continuava al seu lloc. Ho vas deixar enrere, fregant-te els canells de les mans adolorides per haver carregat tan de pes inútil. El que abans reia sense educació va veure la teva ombra destenyint-se amb els records que ara decoraven el mobiliari urbà.

Encara no saps si algú va aconseguir fermar la maleta i facturar-la a bon port.