Redirecció

dimecres, 16 de desembre de 2009

Salve a la Mare de Déu de Moltes Gràcies


Imagina aire i vent, una tempesta terrible que tomba taules i cadires, s’enduu les conviccions de tothom. Qui es recordarà de qui érem quan tot surti volant pels aires? L’hostessa ordena mantenir la calma. Els sentiments caben en una bossa de mà i els records en un neceser. Imagina’t sabates de taló alt tacades per la pluja, promeses que surten volant com un plomís a mans d’un dèspota ventilador. Nens plorant perquè un cotxe carregat d’insults els han mullat les cames. La mala educació que anida a cada núvol.

I nosaltres sembla que continuem sota un parasol cosit de formes predeteriminades. En un exercici indolent, ens posem crema solar amb olor a gustos canviants, a sisplaus, a perdona (encara que no ho senti de debò) sota la bandera verda de la platja de les formes. El protocol neix només en oasis aburrits que han de demostrar-se que encara existeixen, que tenen pla d’emergències quan l’avió dels crits descarregui sense deixar supervivents.

Passat simple

Determinants articles