Redirecció

diumenge, 27 de desembre de 2009

Primera persona del present de subjuntiu



Ens passem mil mesos donant la culpa dels nostres petits fracassos al Gran Problema en majúscules, versaletes, o subrallat i ens pensem que amb la lliçó apresa serà fàcil no arriscar-se. Gairebé ens ho arribem a creure. Ens vestim de mirada caiguda, de pensaments pretesament trascendentals a última hora de la tarda. Som uns experts res, especialistes a l'hora de recitar excuses disfressades de subratllat taronja brillant, petits mags de la mediocritat. Absolutament tot el que ens passa, tot el que no ens sabem explicar ho hem d'atribuïr a tantes coses que ens han fet i que, per un atzar cruel, no sabem resumir.

Però res de tot això. I si la equació tingués dues incògnites? I si portessim anys lluitant contra X i s'hagués de sumar la incògnita Y per resoldre el problema? Tant de temps refugiant-nos en el drama i només calia buscar una calculadora amb un bon mirall per mirar-nos, per presentar-nos còmodament com a enemic particular. Bon nadal, tu mateix, com has passat el darrer any? A força de començar a odiar totes les teves petites contradiccions estas començant a estimar-te. Resolguis o no l'enigma, només quedarà una darrera pregunta. A qui culparàs del que no has sabut fer quan comencis a parlar-te de tu?

Passat simple

Determinants articles