El diputat de la última fila fa una esmena per introduïr una partida pels sentiments de veritat als pressupostos nacionals de l'any vinent. La secretària en pren nota amb mala lletra, en un full que està tacat de llàgrimes tímides de vergonya. La sala està plena de promeses incomplertes, de secrets grisos i families que esperen darrera la paret de la trucada perduda. Ahir em van dir que el que busca una relació amb persones ambicioses està condemnat al fracàs, perquè només serà una parada més en una vida que no serà la seva. No sé si tenia raó, però em vaig adormir amb aquesta idea al cap.
3 comentaris:
M'ha agradat això en lo de les relacions amb persones ambicioses, m'ha vingut bé llegir-ho justament hui, justament ara.
Tenia raó. Però l'ambició més gran de totes és l'ambició de no voler ser ambiciós. És com allò tan budista de desitjar no desitjar...
No patiu, quan trobi el moment li comentaré al poeta de servei tot l'encert de les seves paraules.
Publica un comentari a l'entrada