Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 18 hores
3 comentaris:
només tares als pantalons i marques falsificades
Sí, he comprat 100grs de jo reinventat, i la senyora de la parada, amb un íntim acte de reconèixe's a ella mateixa quan tenia la meva edat, m'ha regalat un grapat de llavors de jo futur.
Vaig a comprar terra.
Males rebaixes, doncs
Publica un comentari a l'entrada