M'he posat les sabates de taló per semblar més alta, per dins i per fora, però ningú voltava pel carrer per admirar la meva proesa. Només hi havia boles del desert fetes d'embolcall de gelats i botigueres aburrides que exhibien saldos sota cartells plens de percentatges. L'estiu és caminar pel carrer i que ningú et miri, ja sigui perquè la cua d'admiradors ha fugit cap a altres destins amb més corrent d'aire o perquè la competència es multiplica i pren forma de rosses naturals, el blanc de la marca del banyador desafiant la superfície rosa, l'anglès de platja i el banyador tan minúscul com multicolor. L'agost és sumar-se a la cua de xancletes davant del pollastre a l'ast a les tres de la tarda, fer olor de crema solar i despullar-nos quan no ens hem tret encara el banyador, la gota asquerosa de gelat de xocolata que s'escola per la galeta, dinar de festa major. La pròpia existència queda reduïda a una edició de tapa tova, preu reduït i portada de colors llampants que només treu sorra quan acaba el dia. Entre Lemonheads i Flaming Lips, i la Némirovsky de postres, penso que aquests dies tot són reposicions, i sempre es deixen els capítols més bons. M'he posat les sabates de taló per semblar més alta, però la calor m'ha encetat els peus.
2 comentaris:
Què estàs llegint de la Némirovsky? Només li he llegit Sang calenta i Suite Francesa, les dos em van encantar. Especialment Sang calenta (tot i que l'obra mestra siga Suite Francesa), la tinc plena de subratllats on posa al costat 100%, que és el que escric als llibres quan algun paràgraf sembla parlar de mi.
Ho estic provant amb El mestre d'ànimes i... li trobo estones de tot. La història és bona, però té uns aires dickenesians que a vegades em fan tirar enrere. De totes maneres, de moment estic a la meitat i ja veurem com acaba.
Publica un comentari a l'entrada