Redirecció

dissabte, 1 d’agost de 2009

Hamelin



Tu tutu tu. Et cantussejo a les cantonades, ets la meva cançó preferida. Tu tu. Com un gran èxit de dissabte, com una petita obsessió a la que he posat música enganxosa. Sóc un zombie enganxat a les teves vibracions, necessito un diapasó per medir quantes notes has trastocat i una escombra per recollir totes les cendres de la muda que era abans. M'acosto formalment al mostrador per reclamar un llibre de reclamacions bastit de silenci, que serveixi per denunciar que has captat totes les posicions de la short list. Ets el single que sona a totes les meves matinades. Tu tu tutu. No puc deixar de cantar, com si conegués la lletra de la melodia del pronom possessiu, com si em pogués oblidar del fet que ja no llegeixo, ni dormo, ni sento sense deixar de banda aquest disc. Tu tu tu tu tutu. Flautista, funambulista, saltimbanqui, artista posa ritme a aquesta declaració d'intencions.

3 comentaris:

sofia ha dit...

Com sempre com mai.....m'agrda aixo

Comtessa d´Angeville ha dit...

No deixes de cantar mai.

Albert Lloreta ha dit...

en ple estiu més val fer-ho en tu major

Passat simple

Determinants articles