Tu tutu tu. Et cantussejo a les cantonades, ets la meva cançó preferida. Tu tu. Com un gran èxit de dissabte, com una petita obsessió a la que he posat música enganxosa. Sóc un
zombie enganxat a les teves vibracions, necessito un diapasó per medir quantes notes has trastocat i una escombra per recollir totes les cendres de la muda que era abans. M'acosto formalment al mostrador per reclamar un llibre de reclamacions bastit de silenci, que serveixi per denunciar que has captat totes les posicions de la
short list. Ets el
single que sona a totes les meves matinades. Tu tu tutu. No puc deixar de cantar, com si conegués la lletra de la melodia del pronom possessiu, com si em pogués oblidar del fet que ja no llegeixo, ni dormo, ni sento sense deixar de banda aquest disc. Tu tu tu tu tutu. Flautista, funambulista, saltimbanqui, artista posa ritme a aquesta declaració d'intencions.
3 comentaris:
Com sempre com mai.....m'agrda aixo
No deixes de cantar mai.
en ple estiu més val fer-ho en tu major
Publica un comentari a l'entrada