Redirecció

dimarts, 19 de maig de 2009

Videojoc



Un home que no dóna una bona resposta no passa a la següent pantalla. Hi ha bonus tracks pels valents, sopars pels més agosarats i bolets gegants que dónen punts extres per cada somriure. És un joc senzill, només cal ser fantàstic. El més bàsic és no deixar-se enganyar per aquest fons ple de colors brillants, aquí totes les promeses acostumen a ser en blanc i negre i els desitjos només es mouen en dues dimensions, sí i no. Quina esculls? Darrerament has perdut cap vida? Divendres em vaig apuntar a la partida i, hipnotitzada per la música repetitiva, em vaig oblidar que els que ho aposten tot -Què fas demà al vespre?- poden tornar de la barra amb un somriure idiota que clama una altra ronda per oblidar tota la vergonya que no cap en seixanta quilos. No acostumo a quedar últimament. Gràcies. La propera vegada que perdi el sentit comú serà per mail o burofax, d'alguna manera freda, esterilitzada, envasada al buit, així m'estalvio les ganes d'amagar-me darrera les cadires. Als jugadors poc experimentats les intencions ens juguen en contra i mai arribem a fer la batalla final contra el monstre de la última eliminatòria. La tecnologia punta -plorar, riure, agafar-se de la mà, que m'abracis- és molt difícil de gestionar.

8 comentaris:

carme ha dit...

sort que fins que s'arriba al game over, hi ha un parell o tres més de vides.

(i això també és un "hola, fa temps que et llegeixo...")

joan ha dit...

Quantes vides té un home?

Anònim ha dit...

L'amor ha tornat a la Vila del pingüi? Disfruta-ho.

Agnès ha dit...

L'amor no marxa de la Vila del Pingüí.
:)

Anònim ha dit...

Que duri Kinoko Sarada...

Anònim ha dit...

S'apaga la màquina, i es torna a començar.

No tè mèrit, però es que és nomès un joc.. o no?

N-cha :D

IMR

Agnès ha dit...

Carme, merci per entrar. He passat per casa teva ara fa una estona, a veure si et col·loco a la llista d'enllaços.

Joan, quants homes són capaços de viure només una vida?

IMR, com més costa encetar una nova vida més lluny està tot això de ser un joc, no?

joan ha dit...

Uff... crec que cap.

Últimament tinc la sensació de viure'n múltiples... contemporàniament.

Espero que aquesta multiplicitat no les esgoti totes i acabi en "game over".

Sort que sempre ens queda el mode pausa.

Passat simple

Determinants articles