Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 1 hora
4 comentaris:
Òndia... un Yoda de peluix!Em fa una mica de iuiu... aquest ulls.
Que bé que escrius! Que sàpiguis que t'he linkat al meu blog! ;) Petons!!
El yoda és genial, però el supera l'R2D2!.
Seria encara més genial si l'R2D2, el rei dels monotons (són també monosílabs?), dónes voltes... en línia recta, esclar. :)
Publica un comentari a l'entrada