Res.
I dius aquesta paraula i em gronxo amb la bafarada flonja que formen les tres lletres. M'hi estiraria si fos prou llarga, com em gronxo amb totes les bestieses que dius i que a mi em semblen dogmes irrefutables. Hauries de ser de lectura obligatòria, de subratllat diari, d'asteriscos enormes al marge de la pàgina i de portada arrugada de viure a la butxaca dels texans. Els teus monosílabs tenen la capacitat de semblar-me discursos, que em menjo com la millor de les delícies quan ningú no em veu.
4 comentaris:
Òndia... un Yoda de peluix!Em fa una mica de iuiu... aquest ulls.
Que bé que escrius! Que sàpiguis que t'he linkat al meu blog! ;) Petons!!
El yoda és genial, però el supera l'R2D2!.
Seria encara més genial si l'R2D2, el rei dels monotons (són també monosílabs?), dónes voltes... en línia recta, esclar. :)
Publica un comentari a l'entrada