Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 2 hores
6 comentaris:
o senyorets
Aquesta foto és d'antologia!
De quin indret és?
La foto està presa a la cantonada de la Plaza Real de Madrid i sí, és antològica, sobretot perquè tinc un odi personal cap a la paraula senyoreta, l'haurien de suprimir del diccionari.
0 senyorets/ 0 senyoretes
Però el cartell no és un eufemisme per camuflar-hi activitats "pecaminoses"?
La domèstica de casa dels meus pares, tota andalusa ella, em deia el "señorito" Joan. I em posava tant dels nervis com que ara em diguin "caballero".
Al principi estava convençuda que "senyoritas" era tot un senyor eufemisme. Ara, no sé ben bé perquè, tinc els meus dubtes.
Per cert, un brindis per la paraula domèstica també!
Domèstica és l'abreviació de treballadora domèstica. Crec que és invenció d'un oncle meu.
Molt millor que allò tan tronat de dona de fer feines, no? A més, perquè actualment també hi ha domèstics.
Publica un comentari a l'entrada