Hi hauria d'haver més música de fons en aquests moments dramàtics, quan condueixo i és de nit i faig inventari mental. Una mica com Karma Police, però amb més llum de fons, més semblant a una foto feta amb una Holga. Un marc de mil colors que envolta el gris. I parles i t'escolto, poso segona, riem, adelantem un tractor i tot sembla tan normal, tan plàcid que ningú diria que hi ha un foxtrot de pensaments en dansa que tenen gust a cendra. Dona jove busca partitura per encabir-s'hi. Dona jove busca un aparcament que permeti amagar les pors sota l'estora, mentre sona Brenda Lee. Que algú posi música al jukebox, que els altres ballarem al seu ritme i somriurem sense explicar les rutes salvatges que ens patrocinen les nostres neurones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada