Les regles pel cap de setmana són, per aquest ordre, oblidar-me del darrer malentès professional i de la porta que no tanca bé i que va concentrar a tots els veïns, inclosa l'habitant de la porteria, en rotllana al carrer. Quan decidiem com fariem els torns per fer de "sereno", la del pis zero que destil·la hectolitres del que li serveixen al bar del davant va sentenciar que "como no lo haga el chico vamos apañados!". Feia temps que no veia a algú alcoholitzat que fos tan clarivident. Ni tan agut. Definitivament, a vegades m'estimo el meu veïnat, ni que cridin a la nit. Tampoc els sento la majoria de cops.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada