Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 3 hores
3 comentaris:
Sí, ara que m'hi fixo, fas cara d'estar treballant (ben concentrada) o, senzillament, d'estar flipant amb el que veies.
:)
Era com una obra de teatre, però sense pagar entrada i a peu dret.
Quin iuiu! No deiem: "Quin es aquella roja?"
Publica un comentari a l'entrada