Reaccions. Les circumstàncies les desencadenen i nosaltres juguem a ser reactius en mans del vent, del sol i de tots els catalitzadors que trobem al mig del camí. A vegades és fàcil, com totes les coses difícils. Només calen elements que vulguin perdre electrons i altres que desitgin sumar-los, convéncer a cada reactiu de les seves possibilitats, assegurar-li que serà un bon producte. Tatuar de manera metòdica la fòrmula del rendiment en una llibreta de fulls mil·limetrats.
En altres ocasions les coses es compliquen. Les grans combustions alliberen energia insospitada, que no sabem com gestionar, i no sabem sota quina estora amagar tot aquest monòxid de carboni i cendres que sen’s deixa com a penyora quan s’ha acabat la batalla. Els àcids i les bases intercanvien en els seus papers en aquesta obra, però segueixen sent els mateixos. I tot es pot acabar dissolent, fins i tot els elements més estables, fins i tot els equilibris més evidents.
Fins i tot ens acabem oblidant que aquestes tempestes només es desencadenen en un tub d’assaig i no són de veritat. Només són simples reaccions. Complicades, de fet.
1 comentari:
I quant no ho son de complicades les relacions??
Ai calla, reaccions, ok, ok, de fet també ho son molt de complicades :-P
Ja no se ni on tinc el cap, tot be guapa??
Petonets!!!!
Publica un comentari a l'entrada