Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 18 hores
3 comentaris:
…i sentit?
:)
També!
Però era un títol tan bonic...
:)
les paraules que no es diuen, són sovint les més importants, també
Publica un comentari a l'entrada