Redirecció

dimecres, 22 d’octubre de 2008



Em comença a cansar bastant aquesta jo amb la que convisc i que la gent saluda. La que no se sap aixecar de matí, la que no recicla tots els pots de vidre que crien civilitzacions al costat del cubell de la brossa, la que no arrisca i opta pel coixí de les coses conegudes. M'aburreixen els seus arguments absurds, les seves pors amagades i tota aquesta preocupació insana per les llistes d'anar a comprar i els tràmits que s'han d'enllestir. No vull ser aquesta jo que lloga cases als núvols, deixant perdre hectàrees d'autovia arran dels peus, o la que exlama «¡Bon appétit!» quan el que demana se surt del menú estipulat. He decidit que em desfaré poc a poc d'aquesta impostora que omple editorials imaginàries d'anècdotes de la crònica rosa, que treu la pols de les necrològiques i que escup cròniques de les que mai acaba sent protagonista.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

doncs a mi no em desagrada

Toni Ibañez ha dit...

Tired of yourself too? Welcome to the club!

Anònim ha dit...

Elige la vida. Elige un empleo. Elige una carrera. Elige una familia. Elige un televisor grande que te cagas. Elige lavadoras, coches, equipos de compact disc y abrelatas eléctricos. Elige buena salud, colesterol bajo y seguro dental. Elige hipoteca a interés fijo. (...) Elige tu futuro. Elige la vida… ¿pero por qué iba yo a querer hacer algo así? Yo elegí no elegir la vida: elegí otra cosa. ¿Y las razones? No hay razones. ¿Quién necesita razones cuando tienes heroína?

miq ha dit...

…abrelatas eléctricos?

com mola!
:)

Agnès ha dit...

Cansada de mi mateixa? No! El que passa és que necessito vacances! I merci, de totes maneres (i a tots)

Això és de Réquiem for a Dream no? Una pel·lícula literalment terrorífica (i no pels obrellaunes precisament, jeje)

Anònim ha dit...

Jo diría que es de Traspotting!

Requiem for a Dream es caracteritza pel ..Culo...culo

Ai aquesta culturilla...

Passat simple

Determinants articles