Aqui hi hauria d'haver una imatge meva amb una katana de vuit euros i un quimono de cinturó verd de karate que em van deixar dimarts. Però el flaix de la càmara s'ha mort i només puc capturar els moments de dia.
Aquest és un post on les imatges que no es veuen són les que tenen protagonisme.
3 comentaris:
…i sentit?
:)
També!
Però era un títol tan bonic...
:)
les paraules que no es diuen, són sovint les més importants, també
Publica un comentari a l'entrada