Redirecció

dimecres, 17 de setembre de 2008

Cants de Sirena



Diuen que Ulisses va resisitir lligat al pal principal del seu vaixell els cants de les sirenes per tal de no llençar-se a l'aigua i nedar fins l'illa de la música irresistible. Ningú li va explicar a l'home de l'Odissea que els cants de sirena són repetitius, que a vegades les dones de la cua de peix desafinen i que, molt sovint, gent com els de la fotografia es fan un tip de riure quan demanes Virgina al Pantà. No fa gràcia. Seguim sent pobres mariners a la deriva de la música i el nostre menú passa del ritme de la rumba al reaggeton pels designis de la Santa Patrona. Mentrestant, el grumet que escriu aquestes línies s'espolsa la sal dels ports de la memòria, desitja anar a la nit galàtica de les Festes de la Mercè del 23 de setembre i tortura les parets del seu camarot amb el Concert de Piano nº3 de Rachmaninov. Tot és apaivagar la set d'alguna manera.

5 comentaris:

Toni Ibañez ha dit...

Et recordo que Ulisses va trigar 20 anys a tornar a la pàtria... La Penèlope es va pedre el millors anys i les sirenes (i altres femelles) van aprofitar-lo d'allò més. Digue-li tonto.

Agnès ha dit...

Pobre Penèlope! Però em resisteixo a pensar que entre teixir i desteixir no aprofités la seva condició de vídua per prendre mides a alguns dels seus pretendents...

miq ha dit...

Virgínia i el pantà… tens tan bon gust!

;-)

miq ha dit...

Virgínia AL pantà

(sóc un desastre!)

MESTARRAGONA ha dit...

Es va posar a riure (jo ja estava afònica) però no ens la va regalar. No la devia tenir assajada... (aix!)

Passat simple

Determinants articles