Energia. No és crea ni es destrueix, però no sé qui la transforma. Només sé que entre les sumes i les restes que maquillen aquest esquelet transparent hi ha més angles que costats. El que sobra en la estrcutura es troba a faltar en alçat. Falten parets, c'est fini. I emig d'aquest merder, hi ha la certesa que no podem reciclar sense matèries primeres. No encaixen els números, s'acaben les bateries i no sabem ben bé el perquè. Faltes tu per posar l'última capa de ciment que faria que tot això fos sostenible. Ja sé que no tens plànols, no els demano, no tinc valor. Només penso que cal un arquitecte que posi ordre a tants processos que funcionen alhora, a tanta energia que s'escapa. Massa fonaments desaprofitats, que no tenen un padrí per pujar cap al cel. Un enginyer dira que és massa força, massa pressió, massa energia sense transformar.
Pujo parets sense destí, que crien totxos sense forma on ningú no els veu.
No sé si és que em falta energia o me'n sobra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada