Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 2 hores
7 comentaris:
I a què collons esperes?
I es pot saber on has deixat la adenina, la timina i el uracilo???
Au va, va, fes, fes....
Petonets princesa!!!!! :-)
Clar que tonta, en el post de sota, ja no recordaba el seu titol, jejejejejeje.
uracilo!
Què bo!
Sembla un nom de personatge del TBO...
mai haurem viscut prou, per això més val posar-se a escriure ara mateix
uracil
(la normativa per sobre de tot)
;-)
És que és una cadena (desenredada) d'ADN, no de ARN (i creuo els dits per no haver-me equivocat)
Publica un comentari a l'entrada