Puc escriure els versos més dolents aquesta nit. No els més cruels, encara no he viscut prou.
Puc escriure les infamies més melindroses aquesta nit. No les més romàntiques, encara no he viscut prou.
Puc escriure les construccions més artificials aquesta nit. No les sentències, encara no he viscut prou.
7 comentaris:
I a què collons esperes?
I es pot saber on has deixat la adenina, la timina i el uracilo???
Au va, va, fes, fes....
Petonets princesa!!!!! :-)
Clar que tonta, en el post de sota, ja no recordaba el seu titol, jejejejejeje.
uracilo!
Què bo!
Sembla un nom de personatge del TBO...
mai haurem viscut prou, per això més val posar-se a escriure ara mateix
uracil
(la normativa per sobre de tot)
;-)
És que és una cadena (desenredada) d'ADN, no de ARN (i creuo els dits per no haver-me equivocat)
Publica un comentari a l'entrada