Adenina/Timina

"Per fi he perforat fins al fons del meu pou de petroli, i ara no puc esgarrapar amb la suficient rapidesa per treure-ho tot fins la superfície"
Virginia Woolf, Diaris 1925-1930

Ja no sé distingir on acaben els fets verídics i on comença la capa de pols de la immaginació. Només recordo la imatge del mar fosc, ple de les diminutes brillantors de les clofolles dels escarabats, conquerint tot el terra del bany. No devia tenir més de set anys. Era una nit d'un mes de calor. Em vaig llevar i vaig sortir de la tenebrosa habitació de les lliteres per anar al lavabo i el blanc natural del color del terra tenia més vida que mai. Silenci. Podria continuar amb els crits de la nena espantada que irromp a l'habitació dels pares, o com una fumigació ràpida i eficaç va acabar amb aquest estol de vida. Podria seguir amb l'inevitable pànic als escarabats heretat d'aquesta anècdota. Però per tancar el programa cedeixo la imatge de silenci d'un peu diminut, encara indolent als fets, a punt d'atacar la massa que, aquella nit, va colonitzar una terra que no era la seva.