Redirecció

dimarts, 22 d’abril de 2008



Escena 1: Exàmen pràctic de conducció
Exterior/Dia

Et tremola el preu quan aixeques el pedal de l'embragatge, però no una mica, sinó unes sacsejades escandaloses que es noten quan el vehicle arrenca. Al damunt, estàs mal asseguda perquè la que ja ha passat pel suplici abans que tu tenia el respatller del seient massa aprop del volant i ara seus arremangada amb el nas enganxat al volant.

"Gire a la derecha", et diuen. Tu, a poc a poc vas seguint totes les indicacions i el temps passa. Quan, de sobte, apareix un peató –una noia morena que porta una samarreta de color maduixa, la recordaràs sempre– i frenes, però és inútil. Ella es queda parada veient com tu passes, impotent. Et penses que et faràn parar, però no. La tortura segueix i tu n'ets el primer tesimoni impotent. Els nervis cedeixen i redueixes la concentració pensant que, almenys, la tortura s'ha acabat.

Però no. Estàs tan desesperançada que, cent metres més avall tornes a repetir el mateix error garrafal. Argh. Ha estat molt més dissimulat, perquè la segona noia (si, femella) encara no anava a travessar, però tenia la intenció clara de fer-ho. "Immovilice su vehículo", han passat deu minuts i tens la certesa absoluta que no serà el primer cop que sents aquesta frase. Els dos –el profe i l'examinador professional– es queden dins del cotxe i no baixen. Xerren. Xerren massa.

Baixa el professor i us mira a les dues, perquè no estàs sola al purgatori. Li clava una bronca monumental a la companya i ja et veus remant a galeres fins que arribis al Cap de Creus. Quan ha acabat, es gira i et mira mentre afirma... «has suspendido, evidentemente, pero el examinador y yo hemos estado de acuerdo que tu examen ha sido muy bueno. Le ha sabido muy mal, pero no puede aprovarte con dos deficientes de peatones. No te preocupes, lo mejorremos y la próxima vez seguro que apruevas».

Ja ho sabies, no és cap novetat, però penses que deus ser la primera persona que suspèn amb una felicitació.

Paradoxa
Paradoxa

Final de l'escena

7 comentaris:

miq ha dit...

Quan siguem independents (i no pas la darrera colònia de l'imperi… el de la samarreta), els exàmens de conduir seran en la llengua de l'examinat (cosa que implica, també, en un llenguatge entenedor)… o bé, no seran.

Ah, i ho tindrem tot pagat (gràcies a Francesc Pujols).

Anònim ha dit...

LES ROSES RECORDADES Recordes con ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d’abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia.  
                 Salvador Espriu
que tinguis una bona diada, feliç diada
mama

El fantasma del castillo ha dit...

Deseo, que tengas hoy...un montón de rosas, rojo pasión. Feliz diada, guapa

El fantasma del castillo ha dit...

Deseo, que tengas hoy...un montón de rosas, rojo pasión. Feliz diada, guapa

Anònim ha dit...

Eooooo flureta!!!!

Doncs si, almenys has suspès però t'han felicitat, això ja és molt!!!
No ta preocupis, encara tens una altre oportunitat, almenys sense pagar...

Ale bunica, molts petons i fluretes!!!



ruseta*

Agnès ha dit...

Merci a tots pel vostre suport. Ahir estava desmoralitzada però avui millor. D'aquí uns dies hi tornem!!

Esther ha dit...

Ho has descrit tal i com jo justament ho recordava tot això de l'examen de conduir, la mirada del peató indefens... Jo encara quan passo per Campclar encara noto un calfred.

Ànims, que a la pròxima segur que aproves :D

P.D. Això ho vaig escriure jo en un moment de desesperació en aquells exàmens i a mi ni molt menys em felicitaven. Crec que és tenir sort. http://pedrafoguera.blogspot.com/2006/09/tragicomdia-en-un-acte-breu-entrems.html

Passat simple

Determinants articles