Set setmanes

Aigua a bullir.
Em poso a tallar ceba per fer el sofregit, mentre sona Devendra Banhart i estova les llàgrimes de cocodril.
Aquesta nit toquen fogueres, reis socarrats i sardines que surten a passeig i a fer castells de sorra.

I després, el silenci.
Dos mesos de temporada de mutisme.
Ara es posarà de moda fer règim, anar de negre i resar Parenostres.

I no vull.
No vull setmanes d'abstinència, resos a mitjanit i dejunis de somriures.
No vull velles de set potes, que els divendres hivernen i surten els diumenges a donar almoina.
Si la Quaresma és el dol, prefereixo quedar-me a l'extremunció del Carnestoltes.

I feel just like a child...