Els Homes de Caramel van ser la primera saga de dolents de la nostra infantesa, que es destruien i recuperaven per tornar a atacar. Com els Dalton japonesos, ens van ensenyar el valor dels mercenaris que es lliuren a atacar, desproveïts de personalitat i nom, a mercè d'algun cervell privilegiat que operava des de l'ombra. No ho sabiem, però ja podiem intuïr que el Doctor Mashirito no era un, sinó molts.
Després d'ells ja vam entendre quin era el significat dels monstres de la última pantalla, dels bolets que donaven vides, de l'exèrcit de la cinta vermella, de les resurreccions inexplicables a partir del no res, de les sagues de monstres horrorosos amb noms ridículs –els avis de Pikachu– i dels dolents d'ulls brillants gràcies al photoshop.
Després d'ells ja vam entendre que la distracció a vegades pot ser cruel, i a tot color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada