Les lletres es vengen del maltractament discret a que les sotmeto de manera quasi diària i es canvien de lloc sense que me n'adoni.
La lleugera dislèxia, que no és res més que un acudit morbós de les paraules que ballen entre cella i cella.
Shakespeare. Versions a peu d’obra. El somni d’una nit d’estiu. Traducció
de Joan Sellent. Núvol, el digital de cultura. 2017.
-
Barreja de màgia, matrimonis pactats i amors romàntics en una trama
senzilla i molt ben explicada. Delícies pel cap i pel cor.
“DEMETRI: (Despertant-se.)...
Fa 18 hores
2 comentaris:
El lloc sembla acollidor, ai no se, he recordat una nit de cap d'any amb uns amics, al principi de que em deixessin sortir de pingo, asseguts en un banc, pelats de fred i el primer peto...aixxxxx :-P
És veritat, té punta de "banc de primer petó"
Publica un comentari a l'entrada