Com explicar-te aquells moments que et recordo falsament acolorit, com només fixem els records de la infantesa plens de rascades al genoll.
Com explicar-te les estones que fujo de les converses recarregades d'adjectius que sobren, que ennueguen i que fan olor a socarrimat.
Com explicar-te les tornades a casa, tan plenes de cantonades fosques i de gent que només busca el que portes a les butxaques però, sobretot, del que hi ha darrera les temples.
Com explicar-te la paraula que em persegueix per néixer en un suport digital amb un pare que s'extigueix sota l'ampara del codi binari.
Com explicar-te que els millors moments sempre queden darrera del darrer glaçó, aquell que vas veure fondre sense fixar-t'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada