Tothom es vol enamorar,
el problema és que els altres, sovint, no ens deixen.
Què ens vol dir l'univers?
-
Què ens vol dir l'univers, si per ordre alfabètic el zero és l'últim número?
Fa 1 dia
7 comentaris:
Ai, els altres!
--
M'agrada molt aquesta cançó del Rufus Wainwright; em va inspirar un apunt al bloc fa més d'un any (Jellybeans) —tu i jo tenim una connexió curiosa amb els títols dels posts.
Una abraçada des d'una NY que avui celebra un ensucrat V-Day.
M'agrada molt i molt la cançó, és un descobriment recent i em té totalment enganxada, encara que les altres coses que he escoltat d'ell no m'agrada tant... Ara només et quedar recomanar-me 5 nous descobriments, a veure si obro les meves fronteres musicals!
A veure si també coincidim
Veureu´s bloggejar sobre música d'un tal Rufus em fa compendre la meva incultura musical!! x10!!
Jo només volia dir-te que la foto es molt bona!! Ja que de cara no t´he reconegut, peró amb el perfil he descobert que la que s´amaga sota les pintures de 'clown' és la meva amiga de borratxeres!!
Un petó!!
Es que em poso carinyos quan hi ha competencia!! je, je
Xiao
Anem als clàssics (que potser ja coneixes).
1. Ani DiFranco (de la qual n'he penjat un vídeo al post d'avui)
2. Polly Jean (PJ) Harvey (perquè és la dona amb més morbo sobre la capa de la terra) (busca'n sobretot la col·laboració que va fer amb Pascal Comelade Love Too Soon)
(més recents, o no tant)
3. Feist (imprescindibles els tres discos)
4. Françoise Breut (perquè la Chanson d'Hélène, fa molt de temps que em té el cor robat)
5. Fiona Apple (comença per Extraordinary Machine, el seu treball de 2005)
6. (...) Si t'he de recomanar música hauria de ser amb aquest cafè que tenim pendent... i ens hi estaríem anys.
M'he deixat a l'Aimee Mann!
(comença per l'antologia de cançons seves a la BSO de Magnolia de Paul Thomas Anderson)
De moment, estic buscant algunes de les teves recomanacions al soulseek (que me l'acabo de baixar i no tinc ni idea de com va...)
Ja ho saps, quan estiguis en aquesta banda de loce� quedem per fer un caf� (no havia de ser un bloody mary?) i ens canviem cintes gravades(de les de seixanta minuts amb les etiquetes desenganxades, of course)
fet.
Com cantava Kiko Veneno...
Ponme, ponme la cinta otra vez
Pónmela hasta que se arranque
Los cachitos de hierro y cromo
A cantar como tú sabes.
Publica un comentari a l'entrada