Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 6 hores
2 comentaris:
El lloc sembla acollidor, ai no se, he recordat una nit de cap d'any amb uns amics, al principi de que em deixessin sortir de pingo, asseguts en un banc, pelats de fred i el primer peto...aixxxxx :-P
És veritat, té punta de "banc de primer petó"
Publica un comentari a l'entrada