Marxa, m'agradaria no veure't mai més
Mai em recordo de tu
No sé qui ets
Em fas fàstic
No et vull
Res
En realitat, puc contestar sempre des de l'altre cantó del mirall
Tot
Sempre tu
Crec que t'estimo
Sempre al teu costat
Ets la persona que desitjo
Vine, i recorda'm perquè he de somriure
2 comentaris:
que bonic! :O
Tenim una estranya relació amb aquest personatge de l'altre costat del mirall que, cal recordar-o, ens presenta una imatge distorisionada de nosaltres mateixos.
Però ens fa tanta companyia..!
Hem de procurar estimar-lo, i mimar-lo de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada