En dies freds i grisos com avui, el meu cantó més frívol sent la imperiosa necessitat d'envoltar-se de colors vius, calçar-se botes de pluja vermelles i dur un paraigües de flors.
El meu cantó més realista i sostenible, em diu que alguna cosa va malament quan la meitat del món desitja que plogui i l'altra es queixa de les molèsties derivades de la pluja i el mal temps.
2 comentaris:
Sembles sotida d'un quadre d'Edward Hopper.
Eis!!! m'he fet un blog per escriure molt més!!! i posar moltes més fotos!! jejejej
Bueno un petonas!!! i em va agrdar molt el dibuix que em vas fer!!!
merciiiiiiii
Publica un comentari a l'entrada