A vegades dubto del que em fa sentir més incòmoda; fer veure que no m'importes i seguir la meva vida mentre tu segueixes recolzat a la barra o intentar captar la teva atenció amb mil històries i veure que tu segueixes a la teva. És cansat. Aleshores m'adono que no es poden emmagatzemar tants sentiments en tan poques persones, perquè el risc de perdre les dues coses és superior. No hi ha ruleta més injusta que el dia a dia, que es perd en fer cafès al bar, anar a comprar taronjes i redactar un reportatge sobre l'encesa prematura de les llums de nadal.
3 comentaris:
I això???
k.
sóc jo el de la comarca
k.
Qualsevol possible confusió amb la realitat és pura coincidència molt apreciat i conegut Sr. K. No s'alarmi. Per cert, m'ha agradat, a partir d'ara et diré Mr K!
Publica un comentari a l'entrada