Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 13 hores
3 comentaris:
I això???
k.
sóc jo el de la comarca
k.
Qualsevol possible confusió amb la realitat és pura coincidència molt apreciat i conegut Sr. K. No s'alarmi. Per cert, m'ha agradat, a partir d'ara et diré Mr K!
Publica un comentari a l'entrada