![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtjaATbir4cwTNNuqwMT-Lb80fymcaPune3GdVX4xWZjWRmIUclBiL-IFw_9ALmk_0BIsxJHriv1yiz6TYGk8ITIyP-2JlgKyfregFzEmoAZiI_OIHmB27UmPTw7K6c_rBG_8mIw/s400/estiu07+166.jpg)
Li sobren adjectius i li falten sintagmes.
Es pensa que escriu bé, però ajuntar lletres no és la manera. Un amuntegament de paraules no és un text ben lligat, una muntanya de ratlles i punts no és un bon dibuix i un mar de carícies no simbolitza un sentiment. Ell és superflu, i això es manifesta en tot el que fa.
No entèn que, a vegades, hi hagi coses de veritat. Sense condiments innecessàris.
Coses de veritat, a la base, perquè l'estructura tingui sentit; un traç sense vacilacions, una paraula amb contingut i una mirada realment significativa.
Coses de veritat, per les que no calen explicacions.
4 comentaris:
Wa yeah!
Com dirien uns coneguts; "Que sexi, que dolça, que freda... wa yeah!" (giunyu d'ull)
Per això ho deia ;-)
--
És la teva banda? Cantes?
Nono, més que octaves faig quartes, així que millor que no m'hi dediqui. Millor el paper de corista muda, com aquí...
Publica un comentari a l'entrada