Redirecció

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Avui, cap a Sitges



Ahir al matí vaig estar a punt de glopejar el xarop per la tos i d'empassar-me el colutori per les genives.
I és que el sol fet de despertar-se és un esport de risc.

5 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Quin perill que tens de bon mati nena :-P

Petons!!!

miq ha dit...

El perill mes gran es despertar-se mig lleganyos i fotre's de nassos de dalt a baix del llit.

Ves amb compte!

Agnès ha dit...

De bon matí només tinc una llei; m'adormo, després existeixo.
El procés de llevar-me sempre és el breu lapse de temps entre que miro el rellotge, m'adono que faig tard i surto de casa ensopegant amb gossos i posant-me les arracades amb el reflex dels aparadors del carrer.

zel ha dit...

Mira, jo m'he posat les vitamines a l'aigua i l'efervescent pel mal de cap a la boca, picapica de la d'abans, tranquil.la coses del matí! Ah, arribo de ca la jo mateixa, que diu que sou.... bessones? Salut.

Anònim ha dit...

Holaaaa! Soc l'Angel, com estàs?
Per fi entro en el teu blog, i està moooolt be! - sobretot les fotos amb pose sensual jejejeje -

perdona per trigar tant, ja saps, estem a inicis de temporada i es a difícil concentrar-se...

Ens veiem demà - o avui si ho llegeixes dimecres - a casa meva, q retrobarem una de les belles i no tan velles tradicions dels vecinitos, el sopareeeet!!!

que em fa pal donarme d'alta, fico anònim!
Molts petons!!!

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License