Ahir al matí vaig estar a punt de glopejar el xarop per la tos i d'empassar-me el colutori per les genives.
I és que el sol fet de despertar-se és un esport de risc.
Sota la pell hi ha carn encara, a Gandesa
-
Aquest divendres estaré a la Biblioteca de Gandesa per parlar del poemari
Sota la pell hi ha carn encara (Linx Edicions, 2024), amb l'amic i company
Andr...
Fa 1 dia
5 comentaris:
Quin perill que tens de bon mati nena :-P
Petons!!!
El perill mes gran es despertar-se mig lleganyos i fotre's de nassos de dalt a baix del llit.
Ves amb compte!
De bon matí només tinc una llei; m'adormo, després existeixo.
El procés de llevar-me sempre és el breu lapse de temps entre que miro el rellotge, m'adono que faig tard i surto de casa ensopegant amb gossos i posant-me les arracades amb el reflex dels aparadors del carrer.
Mira, jo m'he posat les vitamines a l'aigua i l'efervescent pel mal de cap a la boca, picapica de la d'abans, tranquil.la coses del matí! Ah, arribo de ca la jo mateixa, que diu que sou.... bessones? Salut.
Holaaaa! Soc l'Angel, com estàs?
Per fi entro en el teu blog, i està moooolt be! - sobretot les fotos amb pose sensual jejejeje -
perdona per trigar tant, ja saps, estem a inicis de temporada i es a difícil concentrar-se...
Ens veiem demà - o avui si ho llegeixes dimecres - a casa meva, q retrobarem una de les belles i no tan velles tradicions dels vecinitos, el sopareeeet!!!
que em fa pal donarme d'alta, fico anònim!
Molts petons!!!
Publica un comentari a l'entrada