Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 9 hores
4 comentaris:
Guapa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
:-)
Ro
màn
ti
ca.
Romàn-tica = Tarragonina, del segle I aC, fàcil a l'exaltació del sentiment, de la fantasia, de la passió.
Jeje........ ter-ri-ble-ment-ro-man-ti-ca!!!!
Ben fet dona! És la sal de la vida.
Publica un comentari a l'entrada