És igual on t'amaguis; hi ha dubtes que et persegueixen i ambivalències que sempre aconsegueixen fer que dubtis, per molt segur que semblis segur de tu mateix. Quan estàs al súper, al lavabo, a la feina, a casa seva... sempre hi ha El Moment: has de triar i l'elecció marcarà els teus passos durant una bona temporada.
No saps com fugir, ni a on. Hi ha realitats que no deixen lloc a la porta d'emergència. Sempre hi haurà un camí de doble direcció que separa el teu costat més amable i la cara més fosca. Tots volem destruïr, però arrepleguem amb paciència les molles del marbre mentre flexionem un somriure estúpid. El diable ens diu que ho deixem estar tot, mentre l'àngel aconsella calma i prudència.
Estàs en una cruïlla i no saps per on tirar. Perquè fer-ho si mai serà l'última tria? Penses que tampoc és tant important, però no. Qualsevol decisió mínima marca el que ets, sents i seràs. Quin cansament, no pots estar sempre pensant en les conseqüències... i aleshores baixes la guàrdia, la cagues i no saps si has de culpar a al porter del cel o al guardià de l'avern. I mentre et dediques a reconstruïr lentament el que has anat esguinçant, t'atures un moment i t'adones que potser són la mateixa cosa.
Caus en la certesa que, just en el precís instant que escrius això, l'àngel i el dimoni estàn de costat... fent una cervesa i brindant per la teva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada