Atrapada pel pes de les pàgines.
On alguna cosa erosiona lentament la fina capa de les meves contradiccions,
més enllà dels horaris.
Hi ets tu
i també jo.
Nosaltres, que no existim.
Les meves pors
i els teus silencis.
Com més aprop estem, més lluny em sembla que ets.
Si existissis et dedicaria un sonet assonant. Però com que no és així, de moment t'has de conformar amb quatre línies sense remitent.
Ja se sap, romanticisme pur...
4 comentaris:
Guapa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
:-)
Ro
màn
ti
ca.
Romàn-tica = Tarragonina, del segle I aC, fàcil a l'exaltació del sentiment, de la fantasia, de la passió.
Jeje........ ter-ri-ble-ment-ro-man-ti-ca!!!!
Ben fet dona! És la sal de la vida.
Publica un comentari a l'entrada