Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 6 hores
5 comentaris:
Puagggg, però puagggg, puagggg eh!!!!
La vida del treballador és TAN dura!
Ja ho pots ben dir ja :-S
Utilitzant tu els seus escrits..
«La força de la paraula rebatrà la ferum del poder» Paraules de Jesús a tarragona, 4: 29-31
Publica un comentari a l'entrada