Pintaré de blau el negre i de verd el vermell.
El que sigui per afegir moviment a una realitat massa carregada de gris fosc. Mai m'ha agradat aquest color, els carrers haurien de ser fuscies...
Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 15 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada