
Compto amb més de tres les persones que m'han preguntat si estic bé després de llegir algun tros del bloc. No patiu, estic bé i la tristesa és una part de la vida com les altres. De moment no tinc cap intenció de tallar-me l'orella esquerra, com si fos un Van Gogh de fireta o un poeta romàntic qualsevol. Em sobrarien la meitat de les arracades.
5 comentaris:
Molt bona! Com sempre!
Quantes en tens, d'arracades?
Petons des de NY
Miquel
Em sembla que no ho sap ni ella quantes arracades té, les pot comptar a centenes. jijiji
És la reina de la bijuteria!
¿Arribarien posades una darrera l'altra en filera des de Tarragona (o des de Barcelona) fins a Nova York?
guapi!!!! soc l'eli de tarraco!! espero k l'estiu t'estigui anant d'allo mes be, i a veure si renovem les fotos de la calçotada, eh!!!! un petonas bixo, espero k ven aviat m'expliquis les novetats!!! ;)
Em sembla que em caldirne més excurisions a botigues per fer el recorregut. Pèrò tot es provar-ho
Publica un comentari a l'entrada