Redirecció

dilluns, 13 d’agost del 2007

Advert



Compto amb més de tres les persones que m'han preguntat si estic bé després de llegir algun tros del bloc. No patiu, estic bé i la tristesa és una part de la vida com les altres. De moment no tinc cap intenció de tallar-me l'orella esquerra, com si fos un Van Gogh de fireta o un poeta romàntic qualsevol. Em sobrarien la meitat de les arracades.

5 comentaris:

miq ha dit...

Molt bona! Com sempre!
Quantes en tens, d'arracades?

Petons des de NY
Miquel

Miss Bizarre ha dit...

Em sembla que no ho sap ni ella quantes arracades té, les pot comptar a centenes. jijiji

És la reina de la bijuteria!

miq ha dit...

¿Arribarien posades una darrera l'altra en filera des de Tarragona (o des de Barcelona) fins a Nova York?

Anònim ha dit...

guapi!!!! soc l'eli de tarraco!! espero k l'estiu t'estigui anant d'allo mes be, i a veure si renovem les fotos de la calçotada, eh!!!! un petonas bixo, espero k ven aviat m'expliquis les novetats!!! ;)

Agnès ha dit...

Em sembla que em caldirne més excurisions a botigues per fer el recorregut. Pèrò tot es provar-ho

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License