M'agraden els meus amics de veritat perquè tenen dubtes, complexos, inseguretats, problemes, contradiccions, addiccions estúpides, compulsions diverses i milers de coses més. Però són únics a l'hora de recolzar-me quan els necessito. A mida que anem creixent, la llista dels amics de debò s'escurça... però els que no s'esborren són imprescindibles.
2 comentaris:
Es dificil, molt dificil, poder mantenir amics de debo pà lo bueno i pà lo malo, coincideixo amb tu que quant més grans ens fem menys amics ens queden, però acostumen a ser els millors per que sempre hi han estat :-)
I també n'hi ha que són nous (en el sentit de fa poc temps) però molt valuosos...
Publica un comentari a l'entrada