Primer és el Silenci
després el torn de la Por.
Lentament avança la tristesa; que no té color ni final.
Quan tot comença veus que hi ha coses que s'acaben sense remei.
Però... tot i això
a vegades tens moments de borratxa esperança
i veus com, lentament, s'escola un raig de llum enmig del negre dels problemes.
Ser com sóc és complicat, però no sabria viure sense mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada